A l’hora de crear la webquest, el grup ens hem trobat amb dos tipus de problemes:
- Un de caire més pragmàtic, referent a aspectes tècnics i tecnològics pel desconeixement dels tres membres del grup de l’entorn webquest: objectius, funcionalitat, procediment i també funcionament tècnic (hem tingut forces problemes amb els enllaços i en la inserció d’imatges.
- L’altre de caire més ideològic, com és el fet d’escollir un centre d’interès que ens permetés treballar a partir de l’entorn de la webquest la interculturalitat a una aula d’alumnes d’ESO.
Per tal de superar aquest primer pas, vam decidir fer una pluja d’idees i, a partir de diferents aportacions vàrem centrar la nostra proposta didàctica de “les llegendes de dracs al món”. Des de l’inici hem treballat cooperativament i s’han escoltat, discutit i consensuat les aportacions de les tres membres del grup.
Pel que fa referència a la plasmació de conceptes teòrics de l’assignatura en la webquest, crec que realment com a concepte com a tal no se’n plasma cap, sinó que més aviat pretén ser una eina de descoberta i sensibilització respecte a la diversitat cultural i la riquesa que aquesta ens ofereix a tots nivellss posant especial atenció en l’intercanvi, la coexistència i la convivència dels alumnes de l’aula, sense excloure’n el conflicte derivat del diàleg propi que comporta la realització de l’activitat, per exemple.
Referent al nivell d’interculturalitat al qual respon la nostra webquest, en un primer moment sembla que la nostra proposta sigui de nivell 1, ja que es pretén que els alumnes intercanviïn coneixements entre ells i/o l’adquireixin a través d’internet i d’altres recursos que ells mateixos es puguin buscar, prenent com a centre d’interès els dracs d’arreu del món. Però, en la mesura que es tracta de fer grups heterogenis, que són ells mateixos els que han de decidir i consensuar quines llegendes triar, que han d’analitzar (al seu nivell) la cultura de cada país (podríem dir que, també al seu nivell, han de fer literatura comparada), podem parlar que pot respondre a un nivell mitjà o de resolució de conflictes a petita escala, primer entre el grup, i en l’exposició final potser també a nivell d’aula (si l’exposició dóna lloc a un diàleg a nivell de tot el grup).
- Un de caire més pragmàtic, referent a aspectes tècnics i tecnològics pel desconeixement dels tres membres del grup de l’entorn webquest: objectius, funcionalitat, procediment i també funcionament tècnic (hem tingut forces problemes amb els enllaços i en la inserció d’imatges.
- L’altre de caire més ideològic, com és el fet d’escollir un centre d’interès que ens permetés treballar a partir de l’entorn de la webquest la interculturalitat a una aula d’alumnes d’ESO.
Per tal de superar aquest primer pas, vam decidir fer una pluja d’idees i, a partir de diferents aportacions vàrem centrar la nostra proposta didàctica de “les llegendes de dracs al món”. Des de l’inici hem treballat cooperativament i s’han escoltat, discutit i consensuat les aportacions de les tres membres del grup.
Pel que fa referència a la plasmació de conceptes teòrics de l’assignatura en la webquest, crec que realment com a concepte com a tal no se’n plasma cap, sinó que més aviat pretén ser una eina de descoberta i sensibilització respecte a la diversitat cultural i la riquesa que aquesta ens ofereix a tots nivellss posant especial atenció en l’intercanvi, la coexistència i la convivència dels alumnes de l’aula, sense excloure’n el conflicte derivat del diàleg propi que comporta la realització de l’activitat, per exemple.
Referent al nivell d’interculturalitat al qual respon la nostra webquest, en un primer moment sembla que la nostra proposta sigui de nivell 1, ja que es pretén que els alumnes intercanviïn coneixements entre ells i/o l’adquireixin a través d’internet i d’altres recursos que ells mateixos es puguin buscar, prenent com a centre d’interès els dracs d’arreu del món. Però, en la mesura que es tracta de fer grups heterogenis, que són ells mateixos els que han de decidir i consensuar quines llegendes triar, que han d’analitzar (al seu nivell) la cultura de cada país (podríem dir que, també al seu nivell, han de fer literatura comparada), podem parlar que pot respondre a un nivell mitjà o de resolució de conflictes a petita escala, primer entre el grup, i en l’exposició final potser també a nivell d’aula (si l’exposició dóna lloc a un diàleg a nivell de tot el grup).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada